Herbicides selectius: mata amb precisió les males herbes específiques (com les plantes dicotiledònies o monocotiledònies) sense perjudicar els cultius. Per exemple, el 2,4-D (concentració 0,5-2,5 kg/ha) és adequat per controlar les males herbes de fulla ampla en camps de blat, amb una taxa de conversió de fins al 90%.
Els herbicides no-selectius: com ara el glifosat (41% d'ingredient actiu, 200 mg/kg de capacitat d'adsorció), maten indistintament totes les plantes, aptes per a entorns no-agrícoles, com ara ferrocarrils i zones industrials, però cal aïllar el medi ambient.
Herbicides de contacte: com ara el paraquat (temps d'acció 24-48 hores), actuen només al lloc de contacte, adequats per matar ràpidament les plàntules anuals de males herbes, però amb una eficàcia limitada contra les males herbes d'arrel profund.
A més, els herbicides biològics (com la suspensió d'espores de col·lodió) i les tècniques de desherbat físic (cobertura superior o igual al 95%) s'estan convertint en noves opcions respectuoses amb el medi ambient. El seu ús requereix una avaluació exhaustiva basada en el tipus de males herbes, la tolerància del cultiu i la seguretat ambiental (com ara la compatibilitat amb el pH del sòl 6-8).
